Pissarres digitals interactives

He llegit un article de les pissarres digitals interactives que s’anomena “ una nova eina de treball a l’aula”  del Departament de Catalunya.  L’article, primerament, comença definint la pissarra digital com una eina molt  útil en la tasca diària de l’aula, la qual cosa ha tingut gran acceptació en la tasca docent. La facilitat d’aplicació fa que no calgui una formació prèvia per fer-la sevir: totes les eines són molt intuïtives, només amb un petit moviment podem inserir imatges, sons, vídeos,etc. A més, permet que mentre estem drets puguem interaccionar amb els i les alumnes d’una manera directa i no estiguem davant la pantalla de l’ordinador, la qual cosa provoca una desconnexió amb el grup classe. Alguns dels resultats d’estudis recents confirmen que quan s’ha fet servir la PDI com a eina  d’aprenentatge a l’aula durant un temps, i es troba integrada a la pràctica docent diària, hi ha una correlació positiva entre el seu ús i els resultats de l’alumnat tant en la motivació com en l’aprenentatge. Alguns dels motius són:

• Presentacions més atractives pels infants, gràcies a la utilització dels colors, marques, línies de diferents mides...
• Accés immediat a la informació
• Utilització de les eines multimèdia 
• Adaptació als diferents estils d’aprenentatge: aprendre amb el tacte, el so o la imatge
• Motiva a l’alumnat
• Utilització per alumens amb dificultats motores
• Exposició de treballs fets amb anterioritat
• Correcció col•lectiva més eficaç
• Etc

L’article diferència tres tipologies de pissarres digitals:

Pissarres tàctils: La superfície de projecció té dues membranes, una de les quals (l’exterior) és sensible al tacte i permet detectar la pressió que s’hi exerceix amb qualsevol objecte: retolador estàndard, dit... Aquesta pressió posa en contacte les dues membranes, fet que permet localitzar el punt assenyalat.

Pissarres electromagnètiques: Aquestes pissarres també inclouen una superfície de projecció que conté una malla que detecta el senyal del punter o llapis en tota la superfície mitjançant una tecnologia electromagnètica. Aquesta malla envia a l’ordinador el senyal infraroig del punter i localitza el punt assenyalat. Per fer això cal un llapis o apuntador electrònic.

Pissarres amb tecnologia d’infrarojos-ultrasons :Aquests tipus de pissarres es componen d’un dispositiu que es fixa a qualsevol superfície vertical i llisa mitjançant ventoses, imants o tires adhesives. Amb ella es fan servir llapis electrònics específics o retoladors estàndard en carcassa especial. Per transmetre la seva posició envien una espurna de llum infraroja, que és detectada pel dispositiu i traduïda a coordenades cartesianes, utilitzades per ubicar el ratolí. Tot seguit, una ràfega d’ultrasons permet el sincronisme entre els dos senyals.