La PDI, motivació o distracció a l'aula?

Comentari extret del article: 

Segons l'autor, Manuel Area, les PDI són un element molt atractiu i per aquesta raó pot ser motivador o pot distraure als infants, tot depèn de com es gestioni a l'aula.
La pissarra digital té com a funció, com la pissarra tradicional, mantenir l'atenció dels infants en una explicació, encara que la PDI dóna moltíssimes més opcions que la tradicional, ja que podem navegar per la xarxa, buscar i posar vídeos, cercar informació, etc. I aquesta funcionalitat és diferent a la tradicional i cal explotar aquests serveis que ens ofereix, per la motivació i el gran ventall de recursos educatius que podem oferir als alumnes.
S'ha de tenir cura de com i què busquem i volem transmetre amb la pissarra  digital, tant els docents com els infants. Ja que en el cas dels docents, tenir un recurs tant ric de possibilitats no serveix de res si es fan classes magistrals, on els alumnes són subjectes passius del seu aprenentatge.
Així, hem d'explotar les possibilitats de la PDI i d'aquesta manera que es creï experiències valuoses d'aprenentatge i relacions socials entre els infants.

Així doncs, l'èxit motivador o la distracció dels infants vindrà donada per l'ús que faci de la PDI el docent, amb una metodologia adequada i ben adreçada a les necessitats educatives dels alumnes, hi haurà motivació per part d'aquests, però, si s'utilitza com la pissarra tradicional amb classes magistrals, tindrem l'efecte contrari, la distracció.

TIC en educació infantil

Comentari extret de l'article.
En els últims anys s'ha vist incrementada d'una manera considerable l'ús de les TIC globalitzadament, i a les aules també. Aquesta implantació és vista positivament, encara que els docents no saben ben bé com han d'introduir-les a les aules seguint una metodologia concreta, tenint en compte les necessitats dels alumnes d'educació infantil.

L'ús de les TIC, segons l'autora, Antonia Cascales, afavoreix a que l'infant tingui un aprenentatge individualitzat, que adquireixi autonomia, que desenvolupi l'orientació espacial, a més de saber utilitzar diferents programes i eines i veure les TIC com un element habitual.
A més de tot el que ja s'ha esmentat, l'ús d'aquestes estimulen la creativitat dels infants, l'experimentació, l'esperit crític i la curiositat, entre altres.

Pissarres digitals interactives

He llegit un article de les pissarres digitals interactives que s’anomena “ una nova eina de treball a l’aula”  del Departament de Catalunya.  L’article, primerament, comença definint la pissarra digital com una eina molt  útil en la tasca diària de l’aula, la qual cosa ha tingut gran acceptació en la tasca docent. La facilitat d’aplicació fa que no calgui una formació prèvia per fer-la sevir: totes les eines són molt intuïtives, només amb un petit moviment podem inserir imatges, sons, vídeos,etc. A més, permet que mentre estem drets puguem interaccionar amb els i les alumnes d’una manera directa i no estiguem davant la pantalla de l’ordinador, la qual cosa provoca una desconnexió amb el grup classe. Alguns dels resultats d’estudis recents confirmen que quan s’ha fet servir la PDI com a eina  d’aprenentatge a l’aula durant un temps, i es troba integrada a la pràctica docent diària, hi ha una correlació positiva entre el seu ús i els resultats de l’alumnat tant en la motivació com en l’aprenentatge. Alguns dels motius són:

• Presentacions més atractives pels infants, gràcies a la utilització dels colors, marques, línies de diferents mides...
• Accés immediat a la informació
• Utilització de les eines multimèdia 
• Adaptació als diferents estils d’aprenentatge: aprendre amb el tacte, el so o la imatge
• Motiva a l’alumnat
• Utilització per alumens amb dificultats motores
• Exposició de treballs fets amb anterioritat
• Correcció col•lectiva més eficaç
• Etc

L’article diferència tres tipologies de pissarres digitals:

Pissarres tàctils: La superfície de projecció té dues membranes, una de les quals (l’exterior) és sensible al tacte i permet detectar la pressió que s’hi exerceix amb qualsevol objecte: retolador estàndard, dit... Aquesta pressió posa en contacte les dues membranes, fet que permet localitzar el punt assenyalat.

Pissarres electromagnètiques: Aquestes pissarres també inclouen una superfície de projecció que conté una malla que detecta el senyal del punter o llapis en tota la superfície mitjançant una tecnologia electromagnètica. Aquesta malla envia a l’ordinador el senyal infraroig del punter i localitza el punt assenyalat. Per fer això cal un llapis o apuntador electrònic.

Pissarres amb tecnologia d’infrarojos-ultrasons :Aquests tipus de pissarres es componen d’un dispositiu que es fixa a qualsevol superfície vertical i llisa mitjançant ventoses, imants o tires adhesives. Amb ella es fan servir llapis electrònics específics o retoladors estàndard en carcassa especial. Per transmetre la seva posició envien una espurna de llum infraroja, que és detectada pel dispositiu i traduïda a coordenades cartesianes, utilitzades per ubicar el ratolí. Tot seguit, una ràfega d’ultrasons permet el sincronisme entre els dos senyals.

LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS Y LA EDUCACIÓN INFANTIL

Carmen López Escribano

Aquest article és molt interessant perquè es centra en la importància d'utilitzar (o no) els ordinadors a les aules d'educació infantil. 

Explica que hi ha divereses associacions que defensen l'ús de l'ordinador com a una experiència més d'aprenentatge que aporta pràctiques adequades al desenvolupament dels més petits. 

Trobem diversos apartats, com per exemple: "Ventatges i inconvenients de la utilització de l'ordinador en edats primerenques". Aquí podem veure com explica les dues possicions possibles: a favor i en contra. Per a explicar les dues postures es basa en diversos autors.

Un altre punt interessant es titula "Mètodes d'utilització de l'ordinador a l'aula infantil", on explica el processador de textos, l'Internet i parla sobre contes electrònics.

El placer de usar las TIC en el aula de infantil

TRIBUNA ABIERTA. Asorey Zorraquino, E y GilAlejandre, J. El placer de usar las TIC en el aula de Infantil CEEParticipación Educativa, 12, noviembre 2009, pp. 110-119.

He llegit aquest article: “El placer de usar las TIC en el aula de infantil”, i l’he trobat molt interessant perquè ofereix senzilles idees per treballar les TIC dins de l’aula d’educació infantil. Al començament, parla del canvi que s’està produint dins de la societat i com de la mateixa manera, s’està convertint en la societat de la informació. A conseqüència d’aquest fet, l’escola, com agent educatiu, hauria de formar i preparar els seus alumnes en el domini d’aquestes tecnologies perquè el dia de demà pugin modificar-la de manera positiva i crítica. Per tal d’aconseguir-ho, no només s’ha de començar a propulsar-ho des de l’etapa d’educació infantil sinó que també exigeix un canvi metodològic en la pràctica diària del docent; ja que serà la principal tasca del mestre/a integrar les TIC a l’aula, creant activitats cohesionades amb els continguts que es treballaran a l’aula en aquell moment. Per tant, aquest article ens vol donar a entendre que la introducció de les TIC ja és una realitat en les aules d’educació infantil. S’ha de fer una reflexió en la metodologia del docent per fomentar l’autonomia, creativitat i aconseguir que l’alumne/a sigui ell mateix qui aconsegueixi el procés d’ensenyament- aprenentatge.

Què és la interactivitat?

S’entèn com a interactivitat la relació que hi ha entre els humans (usuaris) i les màquines. Aquesta relació es dóna gràcies al hardware i als programes i aplicacions i el seu diseny. La interactivitat es relalitza a través de la interfaç gràfica, que és allò que veuen els usuaris. Però, hi ha diverses eines que fan possible la interactivitat. Aquestes apareixen a la pantalla i fan possible que l’usuari pugui identificar els continguts i la forma d’accedir a ells, les possibilitats de navegació, etc.

Segons Laura Regil a “La construcción de la mirada”, hi ha diferents nivells d’interactivitat:

• El nivell més baix permet l’usuari accedir al programa per a relatizar seleccions. Per exemple, anar endavant o endarrera.
• 
  
• El nivell mitjà permet que l’usuari pugui realitzar un recorregut pels continguts seleccionant ell mateix a quina secció vol accedir i en quin ordre. A més, suposa resposta immediata. Per exemple, per accedir a C no cal passar per A i B, sinó que es pot anar directament.

• El nivell alt d’interactivitat permet als usuaris accedir als continguts des de diferents punts de vista. Per exemple, poder mirar imatges en 3D i poder-les fer rotar 360°.

El per què de les TIC en l'educació

Comentari extret de l'article:

Gràcies a internet i la creixent evolució en les TIC en les darrers anys, s’ha incorporat aquestes en l’educació, i aquest fet, ha provocat que és transformi les maneres i mètodes en aquesta. En un primer moment, es creia que això augmentaria i milloraria els sistemes educatius dels països en vies de desenvolupament, però amb els anys s’ha vist que la escletxa digital encara es vegi incrementada. Aquest fet es dóna ja que aquests països no disposen d’un material adequat a les escoles, ni ordinadors suficients, ni bona connexió a internet. Si això es pogués solucionar, amb les múltiples eines, programes i informació que es pot trobar avui dia a la xarxa i tot, absolutament gratuït, potser la dada abans esmentada, canviés. Amb la pràctica i uns coneixements de com utilitzar les TIC i aprofitar-les en l’àmbit educatiu, els alumnes incrementen i utilitzen sistemes de pensament superiors, a més de créixer considerablement les habilitats cognitives del currículum en aquests. Així, que hauria de ser considerat aquest fet pels governants, tenir-ho en compte, ja que l’educació i el creixement personal i intel•lectual és un dret per a tothom, i és la base de tots els molts altres aspectes que formen aquesta societat.